La por acaba on jo poso el peu,
escorçant-se a cada pas,
perdent terreny davant la vida.
L'axafa el conscient caminar.

Si a cada passa es troben cors,
si els meus ulls troben el teu cos,
què puc guardar-me per mi?
què, que no vulgui compartir?

La vida ens porta fins aqui.
L'amor: el sentit i el camí.
Caminants es fan companyia,
almenys fins que arribi el matí.

Que cremi el món aquesta nit.



anònima.