divendres, 15 d’abril del 2011

Potser no estic avui on voldria estar,
i quan tanco els ulls veig un altre lloc,
però m'és fàcil recordar
que no vull perdre ni un segon,
que segueix girant el món
i que els meus límits me'ls poso jo.

Tot el que necessitem, ho tenim.
Escollim.

Ens veiem aviat,
ara dormiré que tinc son.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada