dimarts, 9 de novembre del 2010

Gràcies

Que boig el món
la seva bogeria a vegades sembla un càncer
que es troba sempre en una etapa massa avançada

Per sort, hi ha esperança, sempre hi ha esperança
en els ulls d'algunes persones
que apareixen
i estimen
i estimen la vida
Que volen fer d'aquest món un món millor
i saben que la clau es troba en l'amor

I ja diuen que l'amor fa mal
i estimant la vida, el planeta
Un sent a vegades tot el pes del mal del món sobre seu
i ens van ensenyar que sentir és "bo" i que la indiferència és "dolenta"
ho xerren un fotiment de desgraciats que fan entre llàstima i fàstic
però alguns ho hem après realment i ens ho creiem
perquè vivim el suport mútu i la preocupació pels demés com a millor que l'apatia
Un sent a vegades tota la lleugeresa del bé del món sobre seu

Cada dia
raons per plorar de tristesa i d'emoció
d'impotència i d'esperança
de ràbia i de satisfacció

Cada dia
raons per caminar cap a la coherència
cap a la pràctica: pensament, sentiment, paraula, acció
menys part del problema, més de la solució

Sempre endevant
que per sort, hi ha gent que estima
Mans obertes quan fagin falta
i punys enlaire
i cors valents


Aaiún

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada