el concert

M’aixecaré, agafaré el meu instrument i tocaré una cançó. Crearé, edificant sobre el silenci, els sons de la sensació més profunda que omple el meu cos. Una cançó que m’inspiri, que em faci sentir i que em digui que avui es un dia per viure. Plasmaré, nota per nota, cada so que sigui nou, que pugui canviar, i canviar les coses. Aquesta cançó la compartiré i la sentirem amb més gent. Jo toco el banjo i conec a gent que toca de tot: la guitarra, el bodhran, la melòdica, la bateria, el baix, el violí, el saxo, la trompeta, la cora, el violoncel, el kazoo, el djembé....  Els ensenyaré la cançó que he fet i ells me n’ensenyaran d’altres. Aleshores ens ajuntarem, i cadascú tocarà el seu instrument per a fer un concert. Un concert que durarà hores, dies, el que calgui, per tal que la gent ens escolti. Un concert que sonarà arreu on siguem, que farà que tothom canti i balli les cançons que els portaran a canviar les coses.

a.