Axioma

Si penso en la idea de llibertat, penso que caminar-hi implica anar deixant el que portes pel camí. I quan arribes als axiomes, a les claus irreductibles, pots quedar-t'hi perplex un temps. Xocat. La gràcia és veure la possibilitat d'agafar una prespectiva més desitjable, més allunyada. Descansar-hi el temps que necessitis, depenent del que t'hagis cansat en el que portes de trajecte. A vegades et pots sentir molt cansat, com si haguéssis caminat sense aturar-te tota la vida i haguéssis viscut més anys dels que en realitat has viscut. I aleshores, després, al cap de segons, hores o una nit, el cansament desapareix completament i et sents com si acabéssis de posar els peus en aquest món. I segueixes caminant, partint d'on t'havies aturat.

I deixes enrere frustracions, somnis i camí.

I tens per endevant frustracions, somnis i camí.


I t'adones que els axiomes que has desxifrat continuen el camí amb tu.




Joan


(Camina per on creguis o acabaràs creient per on camines)