Sempre que volguem

Algú em va dir un dia que fés una llista de coses. Separant tot allò que no es pot, tot allò que no depèn d'un, de tot allò possible, per fer, tots els camins que en silenci esperen ser caminats. Tot el que resta de la vida, totes les possibilitats.

En el moment de la veritat, a cada moment, ens tenim a nosaltres només, cara a cara, i ens hem de preguntar què volem. Aleshores ens coneixem una mica més, una part segurament que tira cap al passat, cap a l'absurd, de manera irracional i una part que tira endevant, amb esperança, cap a la vida, des de l'aqui i ara. S'accepten apostes, cada moment ho és? Apostes pel present o pel passat, pel record o per la realitat, per la ilusió del que va ser o del que pot ser. Per acceptar i aixecar-te o per quedar-te a terra.

Afortunadament segueixo entenent que tenim en nosaltres tot el que necessitem per tirar endevant, per tenir esperança, per viure feliços.

"La nostra integritat val tant poc... però és tot el que tenim, és l'últim centímetre que ens queda de nosaltres. Si salvaguardem aquest centímetre, som lliures."

Si volem créixer podem aprofitar una caiguda de cinc metres per pujar-ne deu. Sempre que volguem.