batec

Després d’anys de vida regits per la por,

a poc a poc es trenca el teu món

i de les mateixes deixalles

se n’aixeca un de nou.

Sents el batec del cor,

abans emmudit i ignorat

ara raó de pes en tot moviment,

ara motiu pel qual et val la pena continuar.

No és fàcil deixar d’entendre en tot el que creia abans

per guarnir la realitat amb noves veritats

que lentament es creen a si mateixes,

fetes amb la pasta de la pròpia experiència.

Han desaparegut els monstres sota el llit,

les ombres que no tenien amo,

els lladres que despertaven tocades les deu,

les ferides que mai m’han fet...

i ara sóc més fràgil que mai,

vulnerable,

inconscient,

temerari,

sense seny;

una futura víctima.

Però el poc que duri

ho faré feliç.