L'harmonia perfecte d'unes terres tranquiles que viuen de la quietud i el dia a dia. Un paisatge infinit, un horitzó planer que es manté sempre a igual altura i distància. El descans i el moment en què les coses caminen pas a pas, lentament i sense entrebancs. Una evasió eterna que fa apreciar el voltant: camps, boscos, casetes i gespa. Es desenvolupa aquí l'home mantenint la naturalitat de les coses, simplement buscant rectitud i perfecció a l'hora de crear i utilitzar l'entorn.

A l'altra banda un bosc màgic i captivador es desenvolupa imponent la petita salvatgia d'una fauna de dimensions reduïdes. Portem els passats boscos gegantins del paleozoic amb insectes gegants a un present amb una jungla de petit tamany. Sembla que els animals més simples, com mosquits, aranyes i formigues, visquin aquí com els reis de l'ecosistema. Però els veritables directors d'aquest paratge són els arbres. Potents formacions incansables del verd profund que no pot descriure's d'atre manera.



Gyvoliai (Lituània), Juliol 2010