Reciclatge de notes al mòbil d'insomni al llit

I el vell va dir: he tingut temps de recorrer molts camins. De fer i desfer la maleta molts cops. Potser masses. Bé, no, masses no, els justos. I no sempre a cada pas he vist clar el següent. Sovint em sentia perdut entre la gent, però també em retrobava sovint, és veritat. I després d'aquests instants que m'han passat com si fossin una vida sencera, m'ha vingut de gust desfer-me de la maleta. La he llançada al mar. M'ha costat menys del que pensava. Això sí, hi ha una cosa que he guardat i no he deixat que se l'empassi l'oceà. No la veus? Suposo que a vegades no se'm dona bé fer arribar allò més obvi. És aquest somriure que em va d'una orella a l'altre. És l'esperança. Però la de veritat, ja saps, no aquella que depèn de l'escena on es troba. Aquella és falsa. Aquesta que he guardat és especial perquè és incondicional. Però incondicional de debò eh, i per això no la he llençada al mar, perquè la he guardat per mi. Bueno... en realitat... no l'he llençat pensant en tu. Té, va, és teva. Cuida-la i recorda que és incondicional.

Dit això últim es va despedir amb una abraçada afectiva i va saltar al mar, penya-segat avall, per on havia llençat la maleta. Al cap d'un temps, no se sap si van ser dies o anys, el noi va entendre el valor ocult de l'obsequi. Era incondicional de debò. I sembla que en aquell moment una llàgrima es va deixar caure per acompanyar el nou somriure.

12/03/2009


Si existe alguna Realidad, alguna absoluta Verdad
Está tan lejos de mi alcance que para nada me iba a importar
Si dicen que en el infierno pagaré mi ignorancia y mi pecar
Sólo sé que me encargaré de buscar en esta vida la paz

Sólo sé que este mundo me ha ofrecido un hogar
Sólo sé que este viento me da alas para volar
Sólo sé que mañana el río abrazará satisfecho el mar
Sólo sé que te echaste a reír, y yo a cantar

Y sé que todo lo que podemos necesitar
Lo tenemos delante, delante, a un lado y atrás
Suelo echarme a reír y suelo cantar
Suelo observar de noche las estrellas brillar

??/05/2009


Somos lo que hacemos y lo que dejamos que otros hagan.
Somos acciones, hechos, más que palabras.
Somos, parece, a veces, muchos engaños y pocas ganas.
¡Y el tiempo pasa!

18/08/2009


Somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.

19/01/2010


Joan